S.O.S (secuestrados o seducidos)aaa sisplau nooo

El bo i l’indecís, s’estaven acavnt de menjar la cuixa esquerra del tercer company de cel·la, la història es remunta dos anys enrera… brbrbruliinggg oo quin flashback!!! (transició per fos en negre i comença la sequència dos anys enrere) L’indecís acavava d’arrivar a la casa sempre envoltada per tempestes tropicals, amb dos amics seus de venus. A la casa hi havien el bo, i dos freaks heviates i drogates, un dells era el rei de les visions i les alucinacions i les…. mmmh es igual, elrei de l’extasis. El fet es que no se sap encara com, els dos amics del planeta venus, o sigui, els amics de l’indecís, s’havien quedat tencats a fora del local, però amb les claus de la moto tunejada del reide l’èxtasi, un dels amics freaks del bo.Uns volien entrar a la casa terrorrifica,i l’altre volia que els hi tornessin les claus de la moto tunejada. Així, que com que veia que no l’hi tornaven les claus de la seva moto horriblament tunejada, va pensar que podia fer rehens als bo i a l’indecís. Però que com que els altres parlaven el venucià, no van entendre les condicións que el rei de l’extesi s’havia inventat, fruit d’una de les seves visións per consum excesiu de LSD. El fet és que ara ja fa dos anys que viuen sota el terrible i dur empresonament del freak heviata i ara despres de tant de temps sense drogues, amb una ressaca i un mono increibles. Tornem a l’actualitat, on un heaviata melenes que no hi pintava res, fa temps que els seus pares esperen que torni per sopar, i la mare suplica estranyada, se li refrederà l’arrós. El heviata antic consumidor compulsiu d’extasis fa mesos, que s’arrapenja a una paret amb un baixón de la hostia, i ja no recorda ni on cullons para, perquè les drogues el van tornar boig encara fa més temps. Mentrestant, el bo i l’indecís que de fet ja estaven bojos de neixament, comenten que la cuixa del tercer company no es tant bona com pensaven, mentre esperen que els dos venucians que es van endur les claus,tornin algun dia amb elles. Tha paranoia histories follows in de next episode.

Mad World

Aquesta canço, original del grup Tears for Tears, i tocat acústicament per Gary Jules. Aqui deixo el típic enllaç you tube, pq hi gaudiu la música , el video es sobre una pelicula que tmb us recomano, que es diu Donnie Darko: http://www.youtube.com/watch?v=DR91Rj1ZN1M I aqui un altre enllaç amb el videoclip original de Gary Jules:

I aqui la lletra de Mad World:

All around me are familiar faces
Worn out places, worn out faces
Bright and early for the daily races
Going nowhere, going nowhere
Their tears are filling up their glasses
No expression, no expression
Hide my head I wanna drown my sorrow
No tomorrow, no tomorrowAnd I find it kind of funny
I find it kind of sad
The dreams in which I’m dying
Are the best I’ve ever had
I find it hard to tell you
I find it hard to take
When people run in circles
It’s a very very, mad world, mad worldChildren waiting for the day they feel good
Happy Birthday, Happy Birthday
And I feel the way that every child should
Sit and listen, sit and listen
Went to school and I was very nervous
No one knew me, no one knew me
Hello teacher tell me what’s my lesson
Look right through me, look right through meAnd I find it kind of funny
I find it kind of sad
The dreams in which I’m dying
Are the best I’ve ever had
I find it hard to tell you
I find it hard to take
When people run in circles
It’s a very very, mad world, mad world
Enlarging your world, mad world

Era una nit fosca…

Era una nit fosca i tenebrosa… i densa…. i mmhh… molt fosca no?. Pera, que ens repetim. Nit de pluja tempestuosa ooh, cabron!! no escriguis tot lo que dic, seras!! mh jejeah joro joro. Joro joro!! qui a exclamat el meu lema!! El superheroi defensor del cus-cus ja esta aqui!!. Ui no que plou i no tinc ganes de salvar de nou el cus-cus.

Era una nit fosca, i una llum tenebrosa es dibuixava retallantse entre la pluja. A l’habitació, dos joves, un molt bo i un molt indesis, pera pera, no si si, be i un altre que… millor que de moment no parlem de…. l’altre… jua jua jua jua jua, aaaaah. Aquell dia, no hi havia el ford fiesta vell, abunyegat i… sempre mal aparcat, això volia dir moltes coses, però sobretot volia dir que… un melenes (terror de les nenes) havia surtit de caça, o a pescar.

Els dos joves es preguntaves perquè trigava tant, això que el molt puta amb 5 minuts ja lligava normalment, però ara ja feia temps, temps i molt més temps, que no apareixia. Aixi que els dos joves per celebrar-ho s’havien comprat 5 litres de tequila i s’estaven foten una turca.

De cop un soroll de motor de ferros rovellats va trencar el silenci de la nit, i les cançons de borratxo que els dos joves entonaven, perdo, els TRES joves entonaven amb delicada i profunda veu…( “romromrom, i una botella de rom”, i altres hits del tema)… i una frenada seca s’aturà davant la casa dels tres joves. Van callar atemorits, i pq el tercer jove estava vomitant, i de sobte uns passos profunds repicaren sobre la fusta de la casa. I s’obri la porta!!! i amb un tro que va partir la nit en dos, va dibuixar una sil·lueta terrorifica sobre el perfil de laporta. Una figura amb els cavells de punta, i tot esparrecat va apreixer, i una veu gutural semblà sortir de la ombra tot dient…

- Que fort tius!!! Ahir vaig anar per agafar el cotxe, i resulta que no havia accionat el fre de ma, i va baixar carrer avall.

Els tres joves i confosos borratxos, es miraren perplexament, i exclamaren a l’unison, qual tres tenors:

- oh, si aquest carrer es tot recte!!!

In the next episody, de misteriously, horrously, and frightening story follows… tachan tachan ( so d’orquesta misteriosa),,,, roarrr ( so de rot del tercer personatge en discordia)